jueves, 10 de abril de 2014

3 Poemas de "Jardins d'amor advers"-Susanna Rafart















En selva obscura aprenc el pes de l'ombra:
feixuga forma estranya del costum,
allò que costa cada dia un poc
i al cap dels anys és llast indefinible.
Mai cap besllum no ha estat tan defugible
com aquest foc que ara s'apaga als ulls:
tot i els ocells picant contra la font
per una set secreta, el bosc, com sempre,
deixa viure els insectes i les pedres.
Només jo he vist la tremolor de l'aigua
rentant els seus cadàvers a la llosa.

***

Aspra pro no temuda cau la pedra
sobre un planeta buit abans dels mapes,
abans dels cicles i de les etapes,
quan mineral el mot l'infern empedra.

Tot el que escric avui és aiguapedra
que cau en cambra fosca sense trapes:
és la magrana el cor sota les grapes
del gos nafrat i vell del picapedra.

Tan absennt t'has ofert com la magnòlia
en llac d'amor, impúdica fragància,
sobre naufragis als peixos fecunds,

que no sabré com ocupar-me l'ànsia
en la presó del verd, caducifòlia,
quan hi avancem secretament tan junts.

***

Illa de somni: aigua en mar d'espera,
balma segura i liquen d'arabesc,
vol de calàndria i goig de cacera,
blaus acordats i doll prenne fresc.

Illa del somni: un riu la cabellera
d'or enfondit i amat després del tresc,
quan el cadàver de la boira amera
la fatiga en els arbres del seu vesc.

Viatger cap a l'illa, tant com pesen
les pedres de l'estany on has de crèixer,
les pedres d'aquest cel on penses viure

per què caminant sol et plany el nèixer
al foc d'abelles que en els dits et besen
si al somni ja fa temps que ho vas escriure?


Jardins d'amor advers / Editorial Moll
(Premi Ciutat de Palma 1999)